Resumo
El fet que en l’època de postguerra hi hagués una gran falta d’habitatge porta a l’Estat espanyol a dur a terme polítiques d’habitatge amb ajuts econòmics a tots aquells projectes que s’ajustessin a unes condicions determinades tant constructives com de cost. Entre les tipologies estructurals utilitzades en aquestes promocions, el mur d’obra de fàbrica com element estructural és un dels més utilitzats, trobant-lo tant en edificacions baixes com en edificacions no tant baixes on s’aprofita l’obra de fàbrica fins als seus límits des d’un punt de vista tècnic actual. Aquesta edificació construïda entre els anys 40 i 80 del s. XX és una edificació actualment en ús, on cal dur a terme algunes actuacions de reparació i manteniment pel pas del temps i que posa en consideració la necessitat o no de realitzar alguna actuació més a part de la simple reparació dels elements malmesos. Per tal de conèixer el comportament estructural de l’obra de fàbrica construïda des de postguerra fins al final del període de construcció amb mur de càrrega com element estructural, i per poder avaluar la necessitat de dur a terme actuacions de reforç, s’analitza el comportament estructural dels edificis plurifamiliars acollits a les polítiques de promoció pública que es duen a terme en el període d’estudi a la ciutat de Sabadell, una de les ciutats de Catalunya amb un gran creixement demogràfic i falta d’habitatge en el període d’anàlisi. La mostra està extreta dels projectes inclosos a 172 llicències d’obres de l’Ajuntament de Sabadell acollits a les polítiques públiques d’habitatge, a través de la documentació dipositada a l’Ajuntament consistent en plànols i memòries tècniques. Després ha estat contrastat amb els models primaris, visitant-los exteriorment i en els casos que ha estat possible accedint als interiors. En tot aquest període hi ha una evolució molt significativa de les normatives, des de la falta de les mateixes en el primer període d’anàlisi, fins a un sistema completament reglat al final del període. En el present treball s’exposa aquesta evolució per tal d’entendre el sistema constructiu i estructural així com la seva evolució, portant a terme les comparacions necessàries per poder analitzar en quin estat es troben actualment aquestes estructures de suport. Es comprova la capacitat resistent de l’obra de fàbrica dels edificis que mostren les condicions més adverses, en les diferents tècniques i normatives que hi hagut al llarg del període d’estudi per tal de ser comparat i després poder avaluar la situació actual a la que es troben aquestes edificacions en ús a dia d’avui. Les conclusions i aportacions de la present tesi doctoral fan referència a: l’evolució constructiva de l’obra de fàbrica com element estructural entre la dècada dels 40 i 80 del s. XX, i al coneixement del model estructural. Evolució del marc normatiu i sistemes de càlcul del període per ser analitzats des de l’actualitat. Propostes d’actuació en els edificis actuals davant de determinades deficiències. Transversalment, s’aporta l’evolució tipològica dels edificis acollits a polítiques de promoció pública i l’evolució del marc normatiu que les acull.
Ver tesis
