Resumo
Hi ha hagut un efecte eclipsant de grans arquitectes modernistes, noucentistes i racionalistes i oblit d’altres importants que formen part de la nostra història. Aquesta tesi estudia i analitza l’obra de l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (1896-1920-1934), per tal de fer un inventari des les seves obres i conèixer tant la seva producció arquitectònica com la seva trajectòria personal; un arquitecte que a més de la seva extensa obra, més de dos-cents treballs, participa en el GATCPAC i fa projectes racionalistes. Treballa en diverses poblacions, tant de Catalunya com de fora. Moltes de les seves obres ja no existeixen i és per això que és necessari fer un inventari de tota la seva producció. Les seves obres incloses en el Patrimoni fins el dia d’avui són: el Patronat Parroquial, la Casa Ramos, les Cases Joan Font, el Casino, l’Escola Sant Lluís Gonçaga, Can Creixell, la Casa i Hangar Esteve Fernández, totes elles de la Garriga, la Casa Avel·lí Montenegro a Sitges i la Botiga Santa Clara de Vic. Participa dels moviments noucentista i racionalista. Els seus inicis són edificis industrials, per continuar amb una arquitectura noucentista d’estiueig (a la Garriga, Cerdanyola, Sitges, el Masnou), i ciutadana (Barcelona) Però també hi trobem unes cases angleses (Sabadell) caracteritzades per l’eclecticisme. El gruix de la seva obra és, per tant, noucentista, però els últims anys realitza uns interessants projectes racionalistes: la Casa i Hangar Esteve Fernández a la Garriga, la Casa Valón al Masnou i unes botigues a Vic. I és per això que s’inclou dins els arquitectes anomenats “racionalistes al marge”, ja que aquestes obres són un bon exemple de l’arquitectura moderna. L’obra de Xavier Turull es caracteritza sempre per l’adaptació a la cultura arquitectònica local i l’assimilació d’innovacions tecnològiques. Pel que fa a la tipologia, s’emmarca dins del context social del moment. La seva capacitat d’adaptació als diferents moviments ens demostra que hauria estat un bon racionalista. Cal destacar el seu caràcter independent i l’obertura a la modernitat. Lluny d’acomodar-se a un estil concret va estar sempre obert als nous corrents i moviments arquitectònics, anticipant-se en el temps al concepte d’una arquitectura renovadora i en constant evolució. La seva obra es recolza en tres aspectes: una alta capacitat productiva amb assimilació d’innovacions tecnològiques, una personalitat artística sensible als nous moviments arquitectònics, i una obertura tipològica, lligada als punts anteriors, amb predomini de l’habitatge unifamiliar entre mitgeres. Cal assenyalar que el pas cap al racionalisme no el va fer Xavier Turull d’una manera sobtada, sinó que en l’anàlisi de la seva producció es percep un clar període de transició en el qual es produeix una interrelació i combinació de llenguatges arquitectònics. Es pot dir que la seva arquitectura és de concepte noucentista però amb un aire de modernitat.
Ver tesis
