Resumo
La Costa Brava no és només un lloc en el territori, ni es pot resumir en una imatge, ni pot abordar-se des d’un únic aspecte. La complexitat del seu paisatge polièdric, la fa inabastable. Un paisatge que no havia sofert practicament canvis fins l’arribada massiva del turisme de sol i platja a principis dels anys seixanta. Les seves caracterfstiques geogràfiques, el clima i la gent que hi vivia van contribuir a fer del litoral gironí un dels destins de vacances més sol·licitats d’Europa, on la fotografia va tenir un paper essencial en la creació de l’imaginari associat a un nom: “Costa Brava”. La tesi estudia la Costa Brava, des del seu bateig per Ferran Agulló, el 1920, fins a les transformacions produídes durant els anys seixanta; a través d’una documentació obtinguda de les fonts originals formada per, pintures, fotografies, guíes turistiques, articles de diaris, tesis i projectes arquitectònics que s’emmarquen dins aquest context geogràfic i temporal, quan una nova i desconeguda arquitectura hotelera va sorgir al llarg de tota la costa, una arquitectura que, de manera exemplar, es va inserir en el paisatge creant-ne un de nou. Els nous hotels van sorgir, pràcticament de forma simultània, de sud a nord, on una normativa creada per la protecció del paisatge, l’any 1954 va tenir un paper cabdal en la configuració volumètrica dels edificis segons les característiques del paisatge on s’havien d’inserir. D’una manera entrellaçada l’arquitectura apareix al llarg de cinc capítols, descrita amb textos, dibuixos i fotografies, que mostren les noves instal·lacions turístiques i el seu paper en la transformació del paisatge. Una arquitectura que, amb un llenguatge modern i alhora arrelat a la tradició constructiva dels pobles de pescadors, va trobar el seu lloc acoblant-s’hi d’una manera natural. L’anàlisi de les diverses edicions de la guia Costa Brava de Josep Pla, juntament amb una selecció de guies turfstiques editades entre el 1929 i 1970 constaten els canvis soferts en el paisatge, on uns primers colonitzadors, els edificis hotelers van marcar una pauta per a la futura urbanització de la Costa Brava. L’obra de quatre arquitectes gironins, Joan Maria de Ribot i de Balle, Josep Esteve Corredor, Josep Claret i Pelai Martínez, permet veure una arquitectura projectada, amb sensibilitat cap al territori, contribuint a la creació del paisatge amb la construcción d’uns edificis que encara avui es distingeixen per deixar-hi una mfnima empremta. Fins fa pocs anys encara podíem constatar com l’arquitectura del Club Med del Cap de Creus va aconseguir fondre’s a la Plana de Tudela. Els hotels, tot i la seva senzillesa, van esdevenir un model a ser imitat, on la contenció en les seves dimensions, l’emmarcament del paisatge des de l’interior i l’oferiment d’un espai habitable a l’escala del turista van fer d’aquesta arquitectura el segell de qualitat d’una recent estrenada Costa Brava. Finalment el descobriment de l’arxiu inèdit del fotògraf i publicista Tomàs Mallol, va ser el catalitzador de la investigació. A través de les imatges, ens mostra l’evolució del paisatge juntament amb la de l’arquitectura hotelera en un moment en què els recent inaugurats hotels, de forma respectuosa, van donar resposta a les necessitats urgents d’aixoplugar els nouvinguts turistes sense oblidar el paisatge, el seu principal valor. Les relacions transversals entre els personatges, els edificis i els llocs apareixen en un material d’origen molt divers que ens dibuixa una única Costa Brava. Viatjant en el temps de la mà de les imatges podrem, com ho van fer els primers turistes, tornarla a descobrir. Una Costa Brava que va ser i que, encara que diferent, manté la seva essència.
Ver tesis
