Abstract
El títol de la tesi vol resumir les contradiccions derivades de la voluntat d’aplicació dels models d’ordenació oberta en àrees d’execució privada i sobre una estructura de la propietat fragmentada. Diagonal i Pedralbes són un exemple significatiu d’aquesta experiència. A través del capítols s’exposa el paper singular de l’àmbit d’estudi i la creació d’expectatives edificatòries des de les primeres propostes d’ordenació i iniciatives de construcció fins a l’etapa prèvia al Pla Comarcal de 1953. Les formulacions teòriques dels anys 50 i la seva incidència en la formulació dels plans de Diagonal i Pedralbes, per centrar-se en les transformacions derivades de la intervenció de la iniciativa privada en l’execució del planejament i en la forma urbana resultant, com a resultat d’aquest llarg procés de planejament i construcció d’una part significativa de la ciutat de Barcelona. Les conclusions de la tesi fan referència a la singularitat del paper de Diagonal i Pedralbes en relació a l’assaig de nous criteris d’ordenació residencial, l’aplicació de nous instruments d’actuació basats en la, aleshores recent, llei del Sòl de 1956. Noves unitats de projectació i execució privada i la transformació del valor de la propietat urbana com a valor econòmic relacionat amb la seva capacitat edificatòria, i la transformació dels operadors privats.
Access the thesis
